Sentències d'interès en l'àmbit laboral

Requisits del contracte de relleu

El Tribunal Suprem [TS 21-10-2025] ha reiterat els requisits per a la validesa del contracte de relleu en les jubilacions parcials. La base de cotització del rellevista ha de ser igual o superior al 65% de la mitjana de les bases de cotització dels últims sis mesos del treballador que accedeix a la jubilació parcial, sense que aquest percentatge depengui de la jornada (completa o parcial) que realitzi el rellevista.

El debat sorgia sobre si aquest 65% havia d'ajustar-se a la jornada (per exemple, si el rellevista només cobria el 50% de la jornada del jubilat), però ha quedat clar que no és així:

• El percentatge s'aplica sobre la base de cotització del jubilat treballant a jornada completa i no es redueix segons la jornada del rellevista.

• Aquest criteri garanteix que, independentment de la jornada del rellevista o el salari que percebi, la seva base mínima per cotitzar no es redueixi.

 

Exclusió dels majors de 55

L'Audiència Nacional [AN 15-10-2025] ha analitzat si en un acomiadament col·lectiu es pot excloure de l'afectació als treballadors majors de 55 anys sense que això suposi discriminació per edat. En el cas concret:

• L'acomiadament col·lectiu es va dur a terme per causes productives i organitzatives i l'acord final va incloure diverses mesures, com l'exclusió del personal major de 55 anys o indemnitzacions reforçades per a col·lectius vulnerables.

• Per això, un sindicat va impugnar l'acomiadament argumentant, entre altres motius, discriminació per l'exclusió dels majors de 55 anys.

Doncs bé, l'Audiència conclou que no hi ha discriminació: una mesura presa per protegir a aquest col·lectiu, especialment vulnerable i amb més dificultat per reocupar-se, es considera proporcional i legítima. A més, l'Audiència també valida les indemnitzacions reforçades.

 

La seva parella està a la presó

Una treballadora que va tenir un fill mentre la seva parella (el pare del nadó) estava a la presó va sol·licitar la prestació per naixement i cura del menor. I, tot i que la Seguretat Social li va reconèixer, no va acceptar que "sumés" les setmanes que li haurien correspost per família monoparental. Per això, la treballadora va interposar una demanda argumentant discriminació, però els tribunals [TC 17-11-2025] no li han donat la raó:

• La dona va demanar aplicar la doctrina sobre famílies monoparentals, segons la qual s'ha d'afegir al permís de la mare el de l'altre progenitor.

• No obstant això, el Tribunal ha rebutjat la seva reclamació: la seva és una família biparental perquè hi ha dos progenitors, i la falta de gaudi del permís per part del pare per estar a la presó no converteix el cas en monoparentalitat. A més, la llei configura el dret com a individual i condicionat a requisits d'alta i cotització personals.